Fotos de la farra 2010

Farra del Porc

Benvinguts i benvingudes!

La Festa del porc ja torna a ser aquí! Després de quatre anys i molta il·lusió hem aconseguit que aquesta festa es consolidi i s'arreli a la Vila de Moià. També que tothom se la senti seva tant per part pels participants com per l'organització (bé, direm la majoria, no tothom!). De nou, continuem apostant per un ampli ventall d'edats i de gustos, en què la majoria de vilatans s'hi pugui sentir a gust, tot aprofitant l'avinentesa per solidificar les relacions moianeses tant associatives com personals.

Com podeu comprovar, aquest any s'ha decidit substituir "Festa del porc", per "Farra del porc", i és que aquesta, realment, es pot considerar una gran farra! I encara que el diccionari de la llengua catalana -de moment- no accepti aquest mot, reivindiquem aquest argot tan propi de la cultura catalana!

Així doncs, esperem que un any més vingueu a adelitar-vos a la Farra del porc i junts puguem passar-nos-ho d'allò més bé!

Cambio de planes

El primer grup de la nit: pop i rumba del Prat de Llobregat.

Manifest

Ja tenim aquí la 3ª edició de la FESTA DEL PORC! Un gran dia per compartir entre grans, petits, veïns, veïnes, amics i amigues. Doncs, un any mes, a Moià, se’n ha organitzat una altra de grossa! 

Històricament, el menjar, eix central d’aquesta festa, sempre ha estat un moment per compartir, un motiu de festivitat. La matança del porc, a les nostres contrades, a les cases de pagès, havia estat un moment molt important. Motiu de felicitat, de benestar, d’alegries, i segurament, en moltes ocasions, el moment mes important, gastronòmicament parlant, de tot un any.

De moment hem vist o veurem en el dia d’avui, una gran diversitat d’activitats, col·laboracions, actuacions... i cal felicitar-nos tots plegats. Tots aquells que portem temps treballant-hi, els que al dia d’avui dediquem el nostre temps desinteressadament a la festa, aquells que hi han col·laborat prèviament, els que estem participant a les diferents activitats, i fins i tot, als que no han pogut venir i voldrien ser aquí. 

Hi ha molta gent i entitats lluitant diàriament per mantenir algunes tradicions al poble, ofertant moltes i diverses propostes culturals, realitzant tasques educatives, portant-nos teatre, música, dansa, cinema, fires, festes... i és gràcies a aquesta feina i a aquesta voluntat, que sorgeix cultura popular o identitat. Llavors és allò que quan et pregunten: I tu de on ets? Respons orgullós: Doncs jo soc de Moià, saps on és? Al mateix temps és important no perdre de vista l’horitzó, el moment i el lloc en el que vivim, sempre cal saber adaptar-se als nous temps sense perdre la proximitat, les activitats al carrer i les festes populars. Tot allò que ens fa ser poble i que reforça la cultura popular.

Moli Nou un lloc privilegiat per potenciar al poble, un entorn natural perfecte per activitats culturals, tradicionals i festives. Aquest és un dels motius pels quals s’ha triat aquest indret tant representatiu per a la festa. En moments difícils com els que pateix actualment Moià, reivindiquem l’ús aquests i d’altres espais en desús per part de la gent del poble.

Finalment, després d’augmentar-nos tots plegats una mica l’autoestima, recordar que la festa del porc no és només una festa popular sinó que pretén ser molt mes: Una farra popular! Apa gent, doncs res mes, a disfrutar-la!

Anita Miltoff després de sopar

La primavera EXIGEIX Anita Miltoff. Imagineu que un bon dia Evaristo de La Polla Récords hagués decidit muntar-se una orgia salvatge amb tota la formació d’Esquirols i, a tot plegat, s’hi haguessin afegit els Pogues, Josele Santiago i Jacques Brel recitant “Ne Me Quitte Pas”. Si d’aquest coit múltiple n’hagués pogut néixer alguna criatura vivent, probablement seria bastant semblant a Anita Miltoff. Capitanejats pel cantant, lletrista i compositor Jordi Llurba, Anita Miltoff van debutar l’any 2007 amb un disc que va passar massa desaparcebut, com s’esdevé gairebé sempre amb els bons discos en aquest país. Es deia Recordes el 2 d’abril de 2001? (Toff Records), i afortunadament no tothom va passar-hi de llarg: el seu primer senzill, “Apunts”, va guanyar el premi Altaveu 2008 a la millor lletra de cançó. Poc després el grup s’enduia el premi del concurs Enganxa’t a la Música. Aquest reconeixement, sumat al treball constant dels últims anys, ha permés a Anita Miltoff publicar aquesta primavera el seu segon treball, Gràcia (Edicions Singulars). Catorze cançons que són una oda al que queda del barri que els ha vist néixer i créixer, la Gràcia arravalera, “de bodega i places velles”, avui en perill d’extinció davant de l’agressió d’una modernitat que ens sotja implacable rera un falafel prefabricat i unes ulleres de pasta.

Per les seves cançons hi desfila l’autèntic barri: l’entranyable bar Canigó, les paperines màgiques del malaguanyat Punto Ciego, les matinades d’empalmada a l’Alegre de Dalt o les cròniques de L’Independent de Gràcia. Sense desmarcar-se de la seva essència més bàsica –l’estripada, els violins histriònics, la brutor distorsionada d’una guitarra espanyola endollada a un vell amplificador–, Anita Miltoff demostren en el seu nou disc una amplitud de mires i registres envejables. Gran part de la culpa recau en la producció d’Enric Espinet, guitarrista del grup i factòtum dels estudis Masamara.

Tenen l’actitud dels vells punks, algun apunt folkie i reminiscències de la chanson francesa. Probablement són l’únic grup català capaç de fer un disc de pop sense ni una sola tornada. Llurba, crooner d’extrarradi, desplega la seva poètica tendra i salvatge, com la vida mateixa, que es mostra en la seva plenitud en peces com “Firaires”, dolça oda als obrers i passavolants, “El retrat”, peça inspirada en dos poemes de Robert Graves on sentim la veu profunda d’Alfons Olmo (VerdCel), o “Disco Pub”, peça inspirada en la poètica de Gil de Biedma on ressona la veu del cantautor Jordi Boixadós. I de tant en tant, com a “Jo sóc aquell (com Rafael)” o “Supercat”, apareixen els vents, poderosos i arrauxats, de la mà d’Òscar Bas, Alberto Pérez ‘El Jaguar’ i Marc Sumo, bregats en bandes com Muchachito Bombo Infierno o Sin Papeles.

Anita Miltoff es resisteixen a passar a la història com a quelcom més que una banda maleïda, desterrada a les clavegueres de l’establishment musical català, on tot allò que s’allunya de l’estàndard és automàticament relegat al sot més profund de l’oblit. Tenen les coordenades necessàries per ubicar-se de ple en la cartografia de la nova escena de pop independent català. Algú se n’adonarà en aquesta nova oportunitat que ens brinden? ROGER PALÀ www.anitamiltoff.com Contacte Management: Carola Fuentes 687.20.37.21. Contacte Grup: Jordi (667 77 63 25)

www.anitamiltoff.com
http://www.myspace.com/anitamiltoff

1857 per pair el dinar

Samfaina musicopoètica, suquet de peix en noséquè mediterrani, blablabla.

-Joan Adrover: veus i lletres i harmòniques
-Sergi Malagarriga: guitarra i figa
-Taïs Oriol: flabiols i efectes varis
-Martí Prats: pum-pum-pum
-Agnès Prats: nyigo-nyigo-nyigo

Díptic

Quico Cañas, Rusó Sala i Martí Prats

Amb aires de tramuntana la Rusó Sala ens convida a passejar-nos per les seves cançons que vam poder escoltar fa ben poc a l'Ateneu combinades amb els poemes de'n Quico i els instruments habituals del Martí.

La Rusó ha actuat en diversos festivals, entre ells l'Acústica de Figueres i el Viumúsika de Roses.

En Quico ha recitat els seus poemes per mig país i ha publicat "Los fonemas de la nostalgia".

En Martí es dedica a acompanyar el personal des de fa bastants anys i també estem farts de sentir-ĺo per la comarca.

Cartell 2010